Gespa Teatre: Alguna cosa fa olor de podrit... a Micenes

El rei ha mort a mans de la seva esposa i de l'amant, que ara ocupa el tron i el llit de la reina. El fill del rei mort ordirà una trama per venjar la mort del pare estimat.
A qui li sona aquesta història? Algú ha dit Hamlet? També, però no: som gairebè vint segles abans del turmentat príncep de Dinamarca que va descriure Shakespeare.

Som a la Grècia de Sòfocles, cap al 418 aC, i serà Orestes qui prengui venjança en la seva mare, Clitemnestra, per l'assassinat del seu pare, Agamèmnon, atiat per la seva germana Electra, una esplèndida Clara Segura, a la sala petita del TNC. Quan un va a veure un espectalce del qual ja n'ha sentit crítiques molt favorables, sempre corre el risc de sortir-ne decebut, si les expectatives que se n'ha fet van més enllà de la realitat. He anat a veure aquesta Electra, dirigida per l'Oriol Broggi i interpretada per la Clara Segura havent-ne sentit opinions molt bones, i amb l'aval de la no menys magnífica Antígona que aquest tàndem teatral va presentar fa tres anys.

Tot ha estat a l'alçada de les expectatives. Fins i tot les ha depassat. Amb escreix. La sala petita del TNC ha canviat la seva estructura a la italiana per crear un escenari auster on el públic envolta l'escena en els 360 graus, on una il·luminació precisa i eficaç, que il·lumina tot el que ha d'il·luminar sense en cap moment molestar a l'espectador, on un so afinadíssim que dona, sense fer-se notar, tots els matisos a les veus, creen l'entorn on brillen els actors amb contundència en aquesta tragèdia implacable. Clara Segura dona tots els matisos, tota l'emoció a aquest personatge turmentat. La seva força en escena és gairebé sobrehumana. La seva mirada ho transmet tot: l'odi, la desolació, la ràbia, la tendresa, l'amor.

Què té la mirada de la Clara Segura?
Tot i que la majoria l'hem coneguda en registres de comèdia, la seva força dramàtica sembla feta a mida de la tragèdia grega. Els secundaris donen, en general, un bon contrapunt a la protagonista. Jo en destacaria l'Anna Güell, continguda i poètica en el paper del Preceptor, i la Mar Ulldemolins, que, malgrat la seva joventut, apunta maneres molt interessants: una actriu a no perdre de vista en els anys a venir. Qui potser em va resultar menys convincent va ser Borja Espinosa, que fa un Orestes massa petit, mancat de força tràgica i amb una dicció que necessita millorar... però qui podria aguantar un enfrontament escènic amb Clara Segura sense ser devorat?

Teatre amb majúscules. Un espectacle molt recomanable. Si hi sou a temps, no us el perdeu. El 22 de maig ve al Municipal de Girona, on, probablement es trencarà l'estructura escènica plantejada al TNC, per muntar-la en un format d'escenari clàssic. Sens dubte, perderà part de la seva força. Encara hi ha entrades lliures al TNC. Si podeu, aneu-hi.