Benvinguts al bloc de l'Agrupació Teatral de Gespa de Palamós

40 anys donen per molt. Enguany els fa que el nom Gespa apareixia per primera vegada definint un projecte teatral incipient que, malgrat entrebancs i anys foscos, ha arribat fins avui amb una vitalitat renovada. Aquest bloc que inaugurem avui, Dia Mundial del Teatre, neix amb la voluntat d'esdevenir una eina més de comunicació o de reflexió, alhora que una plataforma per les idees de tothom.



Salut i escenaris!



5 abr 2010

QUAN VAL UN CAFÈ? I UNA CAFETERA?

Divendres Sant. A Palamós no es pot fer un pas. Si son tots aquí potser Barcelona estarà buida...


Cartellera. Telentrades.El Cafè de Goldoni, direcció Joan Oller, amb Mingo Ràfols, Joan Anguera, Pere Arquillué, Josep Julien, Àngels Bassas, Mireia LLunell, Paula Blanco, Xavier Capdet, Dafnis Balduz i David Segú. Això promet. Hi ha fila quatre! Som´hi: al Romea.

Ja se sap per Setmana Santa toca Via Crucis: Barcelona no està buida, hi ha tots els guiris del Món, per això han fugit els barcelonins. A més a Les Rambles hi fan processons que --mai no ho dirieu-- vénen del carrer Hospital, el carrer del teatre. Empentes, cops de colze, sisplau deixin passar a la senyora de la cadira de rodes! Posi's la màquina de retratar a un lloc que jo sé i camini, babau! Vols dir que arribarem?

Arribem. Fins i tot tenim temps que ens arrissin tres euros per dos cafès sols al bar del teatre, però amb tanta parafernàlia cafetera en el vestíbol t'entra el mono i no te'n pots estar.

La funció. Una meravella si no fos pel decorat. I en dic decorat a propòsit i si podeu llegiu-ho en to pejoratiu: la meva opinió és que no hi havia escenografia.

Uns actors fantàstics, amb una dicció perfecta (com no podia ser menys), movent-se per l'escena amb ritme, amb un text ric, ben treballat, però encabits dins una cafetera exprés. Sí ho heu llegit bé, una gegantina cafetera exprés de les més lletges que he vist mai acull aquesta funció posant-hi totes les traves que pot.

Darrerament he vist tres muntatges dirigits per Joan Ollé: Corall romput, El jardí dels cinc arbres i aquest Cafè. En els dos primers el contingut poètic va més enllà de les paraules i impregna tot l'espai; en canvi en aquest últim els elements escènics només molesten, son barroers i, a sobre, son publicitat de la companyia de cafeteres que patrocina la funció! Fins aquí podiem arribar, com en els camps de futbol: barregem l'espectacle amb la publicitat!

La mateixa funció sense la cafetera: un excel·lent, tot i que jo hagués posat un fogonet amb una Oroley entre caixes per perfumar la platea, que l' olfacte també és un sentit que es pot cuidar en el teatre.

David Sagrera


No hay comentarios:

Publicar un comentario